Share:

Opinion article by Prof. M.Blanca Roncero to the "Diari de Terrassa"

May 08, 2024

El paper, el biomaterial del futur

BLANCA RONCERO, PROFESSORA DE L’ESEIAAT DE LA UPC

Sovint hom veu a la indústria paperera el passat. Fins i tot n’hi ha que aposten per la seva desaparició, sobretot a causa de la revolució que ha suposat la irrupció digital. Res més lluny de la realitat.

Si bé és cert que el consum de certes qualitats i tipus de paper van a la baixa, la demanada global augmenta i la indústria viu un moment d’expansió. El 2030 es necessitaran 490 milions de tones per satisfer el mercat, sobretot, gràcies a l’“e-commerce”. De fet, tot i que no en som conscients, interactuem amb el paper moltes vegades al dia, des que ens aixequem fins que ens n’anem a dormir: a la feina, a les escoles i universitats, a casa, a la cafeteria, al restaurant, als supermercats, al transport, quan ens vestim, etc. I és que, contràriament al que es pensa, el món digital representa una oportunitat més que una amenaça per a aquest sector. Un clar exemple és el comerç electrònic, que ha propiciat el creixement del sector del “packaging” a Catalunya un 25%. De fet, la indústria paperera espanyola factura al voltant de 7.000 milions d’euros i suposa el 4,5% del PIB. Poca broma. Una indústria, per cert, altament automatitzada i en plena transformació que ara aborda el repte de transitar cap a la indústria 4.0.

Així doncs, la indústria paperera és plenament conscient que tant les necessitats del mercat com dels consumidors han evolucionat i que ha d’innovar per seguir sent competitiva. En realitat, fa molt de temps que innova per tal d’adaptar-se a les necessitats canviants de la societat. Més del 30% dels papers que avui fem servir responen a usos i funcions que fa 10 anys ni tan sols existien. També veu una gran oportunitat de mercat en la substitució dels productes procedents de recursos fòssils no renovables, és a dir, els plàstics.

La biomassa vegetal és la principal matèria primera de la indústria paperera, un recurs natural i renovable que es cultiva a plantacions gestionades sosteniblement mitjançant sistemes de certificació, tot contribuint al creixement de la massa forestal. De fet, la superfície forestal certificada a Espanya s’ha incrementat en un 39%. Per tant, aquesta indústria juga un paper clau en la bioeconomia del futur i la descarbonització, perquè és una indústria molt compromesa amb la millora dels processos i s’enfronta a diversos desafiaments, com ara la millora de l’eficiència energètica, la utilització de l’aigua i la valorització dels residus generats. Poca gent sap que entre el 90-95% de l’aigua que s’utilitza actualment per fabricar paper es torna completament depurada per a la seva reutilització. D’altra banda, els nous bioproductes que se n’obtenen són biodegradables i es poden reciclar massivament amb una taxa de reciclatge a Espanya de l’ordre del 80%, només per darrere d’Alemanya en el context europeu. El paper, aquest bioproducte, és el material que més es recicla. Per tant, la indústria paperera contribueix a fer front al canvi climàtic, a la descarbonització amb l’economia circular.

No en va, les empreses papereres estan potenciant els seus centres d’I+D+i per produir nous productes sostenibles que ajudin a millorar la qualitat de vida dels consumidors. Hi ha empreses que fins i tot han ampliat les seves instal·lacions per poder processar subproductes derivats i revaloritzar-los. La valorització per diferents vies dels residus generats durant la producció de paper ronda el 80%. És el que coneixem com a biorrefineria, un concepte del qual sentirem a parlar molt.

A més, el paperer és un sector que viu un relleu generacional i requereix incorporar perfils professionals de totes les disciplines de l’enginyeria i la tecnologia. En aquest sentit, a Catalunya i Espanya la indústria paperera compta amb l’únic centre universitari que forma específicament els enginyers i les enginyeres altament qualificats que necessita, i es troba a Terrassa. Es tracta de l’ESEIAAT, de la UPC, on s’imparteix el màster en Tecnologia Paperera i Gràfica amb un mètode pioner, gràcies al qual el pla d’estudis distribueix el temps entre la universitat i l’empresa, preveu beques salari que volten els 9.000 euros finançades per ASPAPEL (l’associació empresarial del sector), i en finalitzar els estudis es produeix la integració dels estudiants com a professionals en una de les seves empreses associades. Aquest sistema ha funcionat força bé. Si més no, suma professionals dins de l’augment de la plantilla tècnica que experimenta el sector a tota Europa i que frega l’11%.

El paper és un biomaterial fascinant, perquè és sostenible en si mateix, reciclable, renovable i reutilitzable, fabricat per un sector indústrial perseverant en el temps i a la vegada amb projecció de futur, perquè duu la innovació tecnològica al seu ADN. Així doncs, podem afirmar amb rotunditat que no només el paper no està a punt de desaparèixer, sinó que acompanyarà la humanitat i les societats sempre, perquè un món digitalitzat el necessita més que mai, perquè ajuda a mantenir les masses forestals, perquè ja està jugant un paper fonamental per afrontar l’objectiu d’aconseguir societats més sostenibles, evolucionar cap a una bioeconomia descarbonitzada i ser més respectuoses amb el medi ambient.

S’entén, doncs, perquè soc una apassionada del paper, un biomaterial des del seu naixement, probablement el primer biomaterial.